impero

Potser volíeu: imperó

Català

Verb

impero

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de imperar.

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimopr)
• Anagrama: poríem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /imˈpe.ɾo/
• Rimes: -eɾo

Verb

impero

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb imperar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·ro (3)
• Heterograma de 6 lletres (eimopr)
• Anagrames: oprime, perimo, premio, premió, primeo, primeó

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪm.pɛ.roː/
• Etimologia: Del prefix in- i parō.

Verb

imperō ‎(1a present^?), imperās ‎(2a present), imperāre ‎(infinitiu), imperāvī ‎(perfet), imperātum ‎(supí)

1. governar, jo governo
2. imposar, jo imposo
3. dominar, imperar