imperar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/im.pəˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /im.peˈɾa/
	valencià /im.peˈɾaɾ/, /im.peˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: imperà
• Etimologia: Cultisme del llatí imperāre.

Verb

imperar intr.

1. Exercir la dignitat imperial.
2. Manar, dominar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	imperar			haver imperat
gerundi	imperant			havent imperat
participi	imperat, imperada, imperats, imperades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	impero	imperes	impera	imperem	impereu	imperen
	impere						val
	imperi						sept
	imper				imperau		bal, alg
				imperam			bal
imperfet	imperava	imperaves	imperava	imperàvem	imperàveu	imperaven
passat simple	imperí	imperares	imperà	imperàrem	imperàreu	imperaren
futur	imperaré	imperaràs	imperarà	imperarem	imperareu	imperaran
condicional	imperaria	imperaries	imperaria	imperaríem	imperaríeu	imperarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	imperi	imperis	imperi	imperem	impereu	imperin
	impere	imperes	impere			imperen	occ, bal
imperfet	imperés	imperessis	imperés	imperéssim	imperéssiu	imperessin
		imperesses		imperéssem	imperésseu	imperessen
	imperàs	imperassis	imperàs	imperàssim	imperàssiu	imperassin	bal
		imperasses		imperàssem	imperàsseu	imperassen	val, bal (1)
	imperara	imperares	imperara	imperàrem	imperàreu	imperaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	impera	imperi	imperem	impereu	imperin
	–				imperau		bal, alg
	–		impere			imperen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	imperariva	imperarives	imperariva	imperarívem	imperaríveu	imperariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	imperessi		imperessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... imperat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... imperar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... imperat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... imperat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... imperat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... imperat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... imperar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... imperat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... imperat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... imperat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: impero, impera, imperem

Derivats

• De la mateixa arrel llatina: imperant, imperatiu, imperatori, imperi, imperial, imperiós

Traduccions

Exercir la dignitat imperial

• Anglès: rule ^(en), reign ^(en)
• Castellà: imperar ^(es)
• Francès: régner ^(fr)
• Italià: imperare ^(it)
• Llatí: imperium ^(la) exercere

Manar, dominar

• Anglès: prevail ^(en), reign ^(en)
• Castellà: imperar ^(es)
• Francès: commander ^(fr), dominer ^(fr)
• Italià: imperare ^(it)
• Llatí: imperare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·rar (3)
• Anagrames: parirem, parírem, pirarem, piràrem, premiar, primera

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /im.peˈɾaɾ/

Americà: alt /im.p(e)ˈɾaɾ/, baix /im.peˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí imperāre.

Verb

imperar intr. ‎(present impero, passat imperé, futur imperaré)

1. imperar

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·rar (3)