incido

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \inˈθi.ðo\, meridional \iŋˈθi.ðo\

Americà: alt /inˈsi.do/, baix \iŋˈsi.ðo\, austral \inˈsi.ðo\

• Rimes: -ido

Verb

incido

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb incidir

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪŋ.kɪ.doː/, /ɪŋˈkiː.doː/
• Etimologia: [1] Del prefix in- i el verb ‎cadō. [2] Derivat de ‎caedō.

Verb

incidō ‎(1a present^?), incidis ‎(2a present), incidere ‎(infinitiu), incidī ‎(perfet); només veu activa

1. caure, jo caic
2. topar, jo topo

Derivats

• coincidō
• incidēns
• superincidō

Verb

incīdō ‎(1a present^?), incīdis ‎(2a present), incīdere ‎(infinitiu), incīdī ‎(perfet), incīsum ‎(supí)

1. incidir, jo incideixo
2. burxar, gravar