indago

Català

Verb

indago

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indagar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indagar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·da·go (3)
• Heterograma de 6 lletres (adgino)
• Anagrames: godina, godinà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \inˈda.ɣo\, meridional \iŋˈda.ɣo\

Americà: alt /inˈda.ɡo/, baix \iŋˈda.ɣo\, austral \inˈda.ɣo\

• Rimes: -aɡo

Verb

indago

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb indagar

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈdaː.ɡoː/
• Etimologia: De indu i agō.

Verb

indāgō ‎(1a present^?), indāgās ‎(2a present), indāgāre ‎(infinitiu), indāgāvī ‎(perfet), indāgātum ‎(supí)

1. indagar, jo indago

Derivats

indāgābilis indāgātiō indāgātor indāgātrīx

indāgātur indāgātus indāgēs

Nom

indāgō f. ‎(genitiu indāginis)

1. cleda
2. emboscada
3. recerca, investigació, indagació

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	indāgō	indāginēs
Vocatiu	indāgō	indāginēs
Acusatiu	indāginem	indāginēs
Genitiu	indāginis	indāginum
Datiu	indāginī	indāginibus
Ablatiu	indāgine	indāginibus