indign

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

  • Pronúncia(i): /inˈdiŋ/

Verb

indign

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar.
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.

Miscel·lània

  • Síl·labes: in·dign (2)
  • Anagrama: dignin

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads