indigni

Potser volíeu: indigní

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/inˈdiŋ.ni/
Occidental:	nord-occidental /inˈdiŋ.ni/, valencià /inˈdiɡ.ni/

• Rimes: -iɡni

Verb

indigni

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indignar.

   Forma septentrional: [jo] indigno, indigne, indign o indigni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indignar.

   [Que jo] indigni o indigne.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indignar.

   [Que ell/ella/vostè] indigni o indigne.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb indignar.

   Indigni o indigne [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·ni (3)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.dɪ.ŋniː/

Adjectiu

indignī

1. nominatiu masculí plural de indignus
2. vocatiu masculí plural de indignus
3. genitiu masculí singular de indignus
4. genitiu neutre singular de indignus