indignos

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /inˈdiŋ.nos/

Verb

indignos

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indignar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars nord-occidentals per [que tu] indignis o indignes.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dig·nos (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \inˈdiɣ.nos\, meridional \iŋˈdiɣ.noh\

Americà: alt /inˈdiɡ.n(o)s/, baix \iŋˈdiɣ.noh\, austral \inˈdiɣ.nos\

• Rimes: -iɡnos

Adjectiu

indignos m. pl.

1. forma plural de indigno

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.dɪ.ŋnoːs/

Adjectiu

indignōs

1. acusatiu masculí plural de indignus