indulto

Català

Verb

indulto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de indultar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb indultar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb indultar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dul·to (3)
• Heterograma de 7 lletres (dilnotu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈdul.to/, meridional \iŋˈdul.to\

Americà: alt /inˈdul.t(o)/, baix \iŋˈdul.to\, austral /inˈdul.to/

• Rimes: -ulto

Nom

indulto m. ‎(plural indultos)

1. indult

Verb

indulto

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb indultar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dul·to (3)
• Heterograma de 7 lletres (dilnotu)