indultos

Català

Verb

indultos

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb indultar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·dul·tos (3)
• Heterograma de 8 lletres (dilnostu)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈdul.tos/, meridional \iŋˈdul.toh\

Americà: alt /inˈdul.t(o)s/, baix \iŋˈdul.toh\, austral /inˈdul.tos/

• Rimes: -ultos

Nom

indultos m. pl.

1. forma plural de indulto