infame

Potser volíeu: infamé

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iɱˈfa.mə/, occidental /iɱˈfa.me/
• Etimologia: Del llatí infamis, segle XIV

Adjectiu

infame inv. ‎(plural infames)

1. que no té honra, crèdit o estimació.
2. molt dolent, menyspreable.

Traduccions

infame [1] (que no té honra)

• Anglès: infamous ^(en)
• Castellà: infame ^(es)
• Francès: infâme ^(fr)
• Italià: infame ^(it)
• Llatí: infamis ^(la)

infame [2] (molt dolent)

• Anglès: infamous ^(en)
• Castellà: infame ^(es)
• Francès: infâme ^(fr)
• Italià: infame ^(it)
• Llatí: vilis ^(la)

Verb

infame

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infamar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infamar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infamar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infamar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fa·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefimn)
• Anagrames: afinem, nimfea

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \iɱˈfa.me\

Americà: alt \iɱˈfa.me\, baix \iŋˈfa.me\, austral \iɱˈfa.me\

• Rimes: -ame

Adjectiu

infame inv. ‎(plural infames)

1. infame

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fa·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefimn)

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /iɱˈfaː.me/

Adjectiu

infame inv. ‎(plural infami)

1. infame

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fà·me (3)
• Heterograma de 6 lletres (aefimn)