infans

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɪn.fans/
• Etimologia: Derivat de in- i fāns.

Adjectiu

īnfāns m. f. n. ‎(genitiu īnfāntis, comparatiu infantior, superlatiu infantissimus)

1. mut, callat
2. nadó
3. infant

Declinació

Tercera declinació, nominatiu d'una terminació.

Cas	Singular			Plural
	Masc./Fem.	Neutre		Masc./Fem.	Neutre
Nominatiu	īnfāns			īnfantēs	īnfantia
Vocatiu	īnfāns			īnfantēs	īnfantia
Acusatiu	īnfantem	īnfāns		īnfantēs	īnfantia
Genitiu	īnfantis			īnfantium
Datiu	īnfantī			īnfantibus
Ablatiu	īnfantī			īnfantibus

Nom

īnfāns m. ‎(genitiu īnfantis)

1. infant

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	īnfāns	īnfantēs
Vocatiu	īnfāns	īnfantēs
Acusatiu	īnfantem	īnfantēs
Genitiu	īnfantis	īnfantium
Datiu	īnfantī	īnfantibus
Ablatiu	īnfante	īnfantibus