infringir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/iɱ.fɾiɲˈʒi/
Occidental:	nord-occidental /iɱ.fɾiɲˈd͡ʒi/
	valencià /iɱ.fɾiɲˈd͡ʒiɾ/, /iɱ.fɾiɲˈd͡ʒi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Homòfon: infringí
• Etimologia: Del llatí infringere, segle XVII, derivat de frangĕre ‎(«trencar»).

Verb

infringir trans.

1. Violar, traspassar alguna llei, pacte o tractat.

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	infringir			haver infringit
gerundi	infringint			havent infringit
participi	infringit, infringida, infringits, infringides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infringeixo	infringeixes	infringeix	infringim	infringiu	infringeixen
	infringesc						bal
	infringeixi						sept
	infringisc	infringixes	infringix			infringixen	occ
	infringixo						n-occ
imperfet	infringia	infringies	infringia	infringíem	infringíeu	infringien
passat simple	infringí	infringires	infringí	infringírem	infringíreu	infringiren
futur	infringiré	infringiràs	infringirà	infringirem	infringireu	infringiran
condicional	infringiria	infringiries	infringiria	infringiríem	infringiríeu	infringirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	infringeixi	infringeixis	infringeixi	infringim	infringiu	infringeixin
	infringisca	infringisques	infringisca			infringisquen	occ
	infringesqui	infringesquis	infringesqui	infringiguem	infringigueu	infringesquin	bal
imperfet	infringís	infringissis	infringís	infringíssim	infringíssiu	infringissin
		infringisses		infringíssem	infringísseu	infringissen
	infringira	infringires	infringira	infringírem	infringíreu	infringiren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	infringeix	infringeixi	infringim	infringiu	infringeixin
	–		infringesqui	infringiguem		infringesquin	bal
	–	infringix	infringisca			infringisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... infringit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... infringir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... infringit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... infringit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... infringit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... infringit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... infringir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... infringit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... infringit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... infringit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: infringeixo, infringeix, infringim

Sinònims

• transgredir

Traduccions

Traduccions

• Anglès: infringe ^(en)
• Castellà: infringir ^(es), quebrantar ^(es)
• Francès: enfreindre ^(fr), violer ^(fr), transgresser ^(fr)
• Italià: infrangere ^(it), violare ^(it), trasgedire ^(it)
• Llatí: transgredi ^(la)
• Occità: transgredir ^(oc)
• Portuguès: infringir ^(pt)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·frin·gir (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \iɱ.fɾiŋˈxiɾ\, meridional \iɱ.fɾiŋˈhiɾ\

Americà: alt \iɱ.f(ɾi)ŋˈxiɾ\, baix \iŋ.fɾiŋˈhiɾ\, austral \iɱ.fɾiŋˈxiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí infringere.

Verb

infringir ‎(present infrinjo, passat infringí, futur infringiré)

1. infringir

Miscel·lània

• Síl·labes: in·frin·gir (3)