inquiet

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iŋ.kiˈet/
• Rimes: -et
• Etimologia: Del llatí inquietus.

Adjectiu

inquiet m. ‎(femení inquieta, plural masculí inquiets, plural femení inquietes)

1. Que no està quiet.
2. Que està desassossegat per alguna agitació de l'ànima.

Traduccions

inquiet [1] (que no està quiet)

• Anglès: restless ^(en)
• Castellà: inquieto ^(es) m.
• Francès: inquiet ^(fr), troublé ^(fr)
• Italià: inquieto ^(it), irrequieto ^(it)
• Llatí: inquietus ^(la), irrequietus ^(la)

inquiet [2] (desassossegat)

• Anglès: restless ^(en)
• Castellà: inquieto ^(es) m.
• Francès: inquiet ^(fr), soucieux ^(fr)
• Italià: inquieto ^(it), impensierito ^(it), affannoso ^(it)
• Llatí: inquietus ^(la)
• Llengua de signes catalana: NERVIÓS ^(csc)

Verb

inquiet

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de inquietar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·qui·et (3)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot