intento

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: central /inˈten.tu/, occidental /inˈten.to/
• Rimes: -ento

Verb

intento

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intentar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intentar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ten·to (3)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /inˈten.to/, meridional \iŋˈteŋ.to\

Americà: alt /inˈten.t(o)/, baix \iŋˈteŋ.to\, austral /inˈten.to/

• Rimes: -ento

Nom

intento m. ‎(plural intentos)

1. intent

Verb

intento

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb intentar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ten·to (3)