intercalate

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /ɪnˈtɜrkəˌleɪt/
  • Etimologia: Del llatí intercalātus, participi del verb intercalō.

Verb

intercalate ‎(3a persona singular present intercalates, gerundi intercalating, passat i participi intercalated)

  1. intercalar

Italià

Verb

intercalate

  1. participi passat femení plural de intercalare
  2. segona persona plural (voi) del present d'indicatiu de intercalare
  3. segona persona plural (voi) de l'imperatiu de intercalare

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads