intercalo

Potser volíeu: intercalò

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.tərˈka.ɫu/, occidental /in.terˈka.ɫo/

Verb

intercalo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de intercalar.

   [Jo] intercalo, intercale, intercal o intercali.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb intercalar.

   [Que jo] intercalo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] intercali o intercale.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb intercalar.

   [Que ell/ella/vostè] intercalo, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] intercali o intercale.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·ca·lo (4)
• Heterograma de 9 lletres (aceilnort)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.teɾˈka.lo/, meridional \iŋ.teɾˈka.lo\

Americà: alt /in.t(e)ɾˈka.lo/, baix \iŋ.teɾˈka.lo\, austral /in.teɾˈka.lo/

• Rimes: -alo

Verb

intercalo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb intercalar

Italià

Verb

intercalo

1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de intercalare

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪnˈtɛr.ka.loː/
• Etimologia: Del prefix inter- i calō.

Verb

intercalō ‎(1a present^?), intercalās ‎(2a present), intercalāre ‎(infinitiu), intercalāvī ‎(perfet), intercalātum ‎(supí)

1. intercalar
2. diferir, ajornar