intercalare

Potser volíeu: intercalaré

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /in.ter.kaˈlaː.re/
• Etimologia:

Adjectiu i substantiu: Del llatí intercalaris.

Verb: Del llatí intercalare.

Adjectiu

intercalare inv. ‎(plural intercalari)

1. intercalar

Nom

intercalare m. ‎(plural intercalari)

1. falca, mot crossa.

Verb

intercalare trans.

1. intercalar

Conjugació

Primera conjugació tema a, auxiliar avere

Formes no personals	present			passat
infinitiu	intercalare			avere intercalato
gerundi	intercalando			avendo intercalato
participi	intercalante			intercalato
Formes personals	singular			plural
	primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
indicatiu	io	tu	lui/lei, esso/essa	noi	voi	loro, essi/esse
present	intercalo	intercali	intercala	intercaliamo	intercalate	intercalano
imperfet	intercalavo	intercalavi	intercalava	intercalavamo	intercalavate	intercalavano
passat	intercalai	intercalasti	intercalò	intercalammo	intercalaste	intercalarono
futur	intercalerò	intercalerai	intercalerà	intercaleremo	intercalerete	intercaleranno
condicional	intercalerei	intercaleresti	intercalerebbe	intercaleremmo	intercalereste	intercalerebbero
subjuntiu	che io	che tu	che lui/che lei, che esso/che essa	che noi	che voi	che loro, che essi/che esse
present	intercali	intercali	intercali	intercaliamo	intercaliate	intercalino
imperfet	intercalassi	intercalassi	intercalasse	intercalassimo	intercalaste	intercalassero
imperatiu	—	tu	lui/lei	noi	voi	loro
		intercala, non intercalare	intercali	intercaliamo	intercalate	intercalino

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·ca·là·re (5)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪn.tɛr.kaˈlaː.rɛ/

Adjectiu

intercalare

1. nominatiu neutre singular de intercalaris
2. vocatiu neutre singular de intercalaris
3. acusatiu neutre singular de intercalaris

Verb

intercalāre

1. infinitiu del present actiu de intercalō