calo

Potser volíeu: caló

Català

Verb

calo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lo (2)
• Anagrames: cola, laco, loca

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.lo/
• Rimes: -alo

Verb

calo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb calar

Miscel·lània

• Síl·labes: ca·lo (2)
• Anagrames: -cola, cola, colá, laco, lacó, loca, ocal

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈka.loː/
• Etimologia: De l'arrel protoindoeuropea *kelh₁- ‎(«cridar»).

Verb

calō ‎(1a present^?), calās ‎(2a present), calāre ‎(infinitiu), calāvī ‎(perfet), calātum ‎(supí)

1. anunciar, convocar, aplegar, fer la crida per una reunió

   calantur nonae

   Anunciar la data de les nones.

   calata comitia

   Convocar eleccions.

Derivats

• intercalō

Nom

cālō m. ‎(genitiu cālōnis)

1. palafrener

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	cālō	cālōnēs
Vocatiu	cālō	cālōnēs
Acusatiu	cālōnem	cālōnēs
Genitiu	cālōnis	cālōnum
Datiu	cālōnī	cālōnibus
Ablatiu	cālōne	cālōnibus