intern

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /inˈtɛrn/
• Rimes: -ɛɾn
• Etimologia: Del llatí internus, segle XVII.

Adjectiu

intern m. ‎(femení interna, plural masculí interns, plural femení internes)

1. ocult a l'interior

Derivats

• internament (adv)
• internar
• internista

Traduccions

intern [1] (ocult a l'interior)

• Anglès: internal ^(en)
• Castellà: interno ^(es) m.
• Francès: intern ^(fr), intérieur ^(fr)
• Italià: interno ^(it)
• Llatí: internus ^(la)

Nom

intern m. ‎(plural interns, femení interna)

1. qui viu en una institució, internat.

   alumne intern, alumne que viu en un internat.

   metge intern, metge resident en un hospital.

Traduccions

intern [1] (qui viu en una institució)

• Anglès: interned ^(en), boarder ^(en)
• Castellà: interno ^(es) m.
• Francès: intern ^(fr), interné ^(fr)

Verb

intern

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de internar.

   Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] interno, interne, intern o interni.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb internar.

   [Que jo] intern, forma antiga per [que jo] interni o interne.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb internar.

   [Que ell/ella/vostè] intern, forma antiga per [que ell/ella/vostè] interni o interne.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tern (2)
• Anagrames: entrin, nitren, rentin, trenin, trinen

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ɪnˈtɝn/

Nom

intern ‎(plural interns)

1. intern

Verb

intern ‎(3a persona singular present interns, gerundi interning, passat i participi interned)

1. internar