interrogant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.tə.ruˈɣan/
	balear /in.tə.roˈɣant/, /in.tə.ruˈɣant/
Occidental:	nord-occidental /in.te.roˈɣan/, valencià /in.te.roˈɣant/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí interrogans.

Adjectiu

interrogant inv. ‎(plural interrogants)

1. interrogatiu

Traduccions

interrogant [1] (interrogatiu)

• Castellà: interrogante ^(es)
• Francès: interrogeant ^(fr)
• Italià: interrogante ^(it)
• Llatí: interrogans ^(la)

Nom

interrogant m. ‎(plural interrogants)

1. Signe que s'usa en l'escriptura quan es pregunta: ?

Traduccions

interrogant [1] (signe)

• Anglès: question ^(en) mark
• Castellà: interrogante ^(es) m.
• Francès: point d'interrogation ^(fr)
• Italià: punto interrogativo ^(it)
• Llatí: interrogationis ^(la) nota
• Occità: punt d'interrogacion ^(it)

Verb

interrogant

1. Gerundi del verb interrogar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·ro·gant (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot