interrompir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /in.tə.rumˈpi/
	balear /in.tə.romˈpi/, /in.tə.rumˈpi/
	alguerès /an.ta.runˈpi/
Occidental:	nord-occidental /in.te.romˈpi/
	valencià /in.te.romˈpiɾ/, /in.te.romˈpi/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: A l'Alguer, de interrompre per canvi de model de conjugació.
• Etimologia: En català central, del castellà interrumpir.

Verb

interrompir trans.

1. (alguerès) interrompre
2. (castellanisme, central) interrompre

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	interrompir			haver interrompit
gerundi	interrompint			havent interrompit
participi	interrompit, interrompida, interrompits, interrompides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrompeixo	interrompeixes	interrompeix	interrompim	interrompiu	interrompeixen
imperfet	interrompia	interrompies	interrompia	interrompíem	interrompíeu	interrompien
passat simple	interrompí	interrompires	interrompí	interrompírem	interrompíreu	interrompiren
futur	interrompiré	interrompiràs	interrompirà	interrompirem	interrompireu	interrompiran
condicional	interrompiria	interrompiries	interrompiria	interrompiríem	interrompiríeu	interrompirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrompeixi	interrompeixis	interrompeixi	interrompim	interrompiu	interrompeixin
imperfet	interrompís	interrompissis	interrompís	interrompíssim	interrompíssiu	interrompissin
		interrompisses		interrompíssem	interrompísseu	interrompissen
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	interrompeix	interrompeixi	interrompim	interrompiu	interrompeixin

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrompeix						alg
imperfet	interrompiva	interrompives	interrompiva	interrompívem	interrompíveu	interrompiven	alg
condicional	interrompiriva	interrompirives	interrompiriva	interrompirívem	interrompiríveu	interrompiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	interrompissi		interrompissi				alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... interrompit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... interrompir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... interrompit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... interrompit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... interrompit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... interrompit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... interrompir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... interrompit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... interrompit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... interrompit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: interrompeixo, interrompeix, interrompim

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·rom·pir (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DAlg
• El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit, de l'IEC.