interrompre

Potser volíeu: interrompré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.təˈrom.pɾə/, occidental /in.teˈrom.pɾe/
• Rimes: -ompɾe
• Etimologia: Del llatí interrumpere, segle XVII.

Verb

interrompre trans.

1. Fer cessar una activitat bruscament, no deixar acabar alguna cosa, aturar.

Conjugació

Segona conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	interrompre			haver interromput
gerundi	interrompent			havent interromput
participi	interromput, interrompuda, interromputs, interrompudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrompo	interromps	interromp	interrompem	interrompeu	interrompen
	interromp						val, bal
	interrompi						sept
imperfet	interrompia	interrompies	interrompia	interrompíem	interrompíeu	interrompien
passat simple	interrompí	interromperes	interrompé	interrompérem	interrompéreu	interromperen
futur	interrompré	interrompràs	interromprà	interromprem	interrompreu	interrompran
condicional	interrompria	interrompries	interrompria	interrompríem	interrompríeu	interromprien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	interrompi	interrompis	interrompi	interrompem	interrompeu	interrompin
	interrompa	interrompes	interrompa			interrompen	occ, bal
imperfet	interrompés	interrompessis	interrompés	interrompéssim	interrompéssiu	interrompessin
		interrompesses		interrompéssem	interrompésseu	interrompessen
	interrompera	interromperes	interrompera	interrompérem	interrompéreu	interromperen	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	interromp	interrompi	interrompem	interrompeu	interrompin
	–		interrompa			interrompen	occ, bal

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		interrompes	interrompe				centr, n-occ, sept
imperfet	interrompiva	interrompives	interrompiva	interrompívem	interrompíveu	interrompiven	n-occ
				interrompívom	interrompívou		n-occ
	interrompeva	interrompeves	interrompeva	interrompévem	interrompéveu	interrompeven	n-occ
futur	interromperé	interromperàs	interromperà	interromperem	interrompereu	interromperan	centr, n-occ, sept
condicional	interromperia	interromperies	interromperia	interromperíem	interromperíeu	interromperien	centr, n-occ, sept
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		interrompos	interrompo				n-occ
imperfet	interrompessi						sept
	interrompessa						centr, n-occ
	interrompeguessa	interrompeguesses	interrompegués	interrompeguéssom	interrompeguéssou	interrompeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... interromput
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... interrompre
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... interromput
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... interromput
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... interromput
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... interromput
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... interrompre
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... interromput
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... interromput
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... interromput
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: interrompo, interromp, interrompem

Derivats

• interrómprer, arcaisme
• interromput adj
  • interrompudament adv
  • ininterromput adj
    • ininterrompudament adv

Sinònims

• alterar
• anul·lar, suspendre
• pertorbar
• interrompir (alguerès)

Traduccions

Traduccions

• Alemany: abbrechen ^(de), unterbrechen ^(de)
• Anglès: interrupt ^(en)
• Àrab: قَاطَعَ‎ ^(ar)
• Belarús: перапыня́ць ^(be) ‎(perapiniats), перапыні́ць ^(be) ‎(perapinits)
• Búlgar: прекъсвам ^(bg) ‎(prekasvam), препятствам ^(bg) ‎(prepiatstvam)
• Castellà: interrumpir ^(es)
• Danès: afbryde ^(da)
• Esperanto: interrompi ^(eo)
• Finès: katkaista ^(fi), keskeyttää ^(fi)
• Francès: interrompre ^(fr), couper ^(fr)
• Gal·lès: torri ar ^(cy)
• Grec: διακόπτω ^(el) ‎(diakopto)
• Hongarès: félbeszakít ^(hu), megszakít ^(hu)
• Italià: interrompere ^(it)
• Japonès: 中断する ^(ja)
• Lituà: pertraukti ^(lt), nutraukti ^(lt)
• Llatí: interrumpere ^(la)
• Neerlandès: afbreken ^(nl), onderbreken ^(nl)
• Noruec: avbryte ^(no)
• Occità: interrompre ^(oc), interrómper ^(oc), arrompir ^(oc)
• Polonès: przerywać ^(pl), przerwać ^(pl)
• Portuguès: interromper ^(pt)
• Romanès: întrerupe ^(ro)
• Rus: прерыва́ть ^(ru) ‎(prerivat), прерва́ть ^(ru) ‎(prervat)
• Suec: avbryta ^(sv), förhindra ^(sv)
• Turc: kesilmek ^(tr)
• Txec: přerušit ^(cs)
• Ucraïnès: перерива́ти ^(uk) ‎(pererivati), перерва́ти ^(uk) ‎(perervati)
• Volapük: ropön ^(vo)
• Xinès: 打斷 ^(zh) ‎(打断, dǎduàn), 插嘴 ^(zh) ‎(chāzuǐ)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·ter·rom·pre (4)

Vegeu també

• FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: interrompre

Francès

• Pronúncia: /ɛ̃.tɛ.ʁɔ̃ːpʁ/ escolteu ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí interrumpere.

Verb

interrompre

1. Interrompre (fer cessar una activitat bruscament, no deixar acabar alguna cosa, aturar).

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /in.teˈrum.pɾe/

Verb

interrompre

1. interrompre

Sinònims

• arrompir
• interrómper, en aranès