intestat

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.təsˈtat/, occidental /in.tesˈtat/
• Rimes: -at
• Etimologia: Del llatí intestātus, segle XVII.

Adjectiu

intestat m. ‎(femení intestada, plural masculí intestats, plural femení intestades)

1. Que mor sense haver produït un testament vàlid.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: intestate ^(en)
• Castellà: intestado ^(es)
• Francès: intestat ^(fr)
• Italià: intestato ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tes·tat (3)
• Anagrama: entitats

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB