intriga

Potser volíeu: intrigà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /inˈtɾi.ɣə/, occidental /inˈtɾi.ɣa/
• Rimes: -iɡa
• Etimologia: Derivat del verb intrigar.

Nom

intriga f. ‎(plural intrigues)

1. Acció que s'executa amb astúcia i ocultament per aconseguir algun fi.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: intrigue ^(en)
• Castellà: intriga ^(es)
• Francès: intrigue ^(fr)
• Italià: intrigo ^(it)

Verb

intriga

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de intrigar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb intrigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·tri·ga (3)
• Anagrames: tragini, traginí

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot