jument

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʒuˈmen/
	balear /ʒuˈment/, /ʒuˈmen/
Occidental:	nord-occidental /d͡ʒuˈmen/
	valencià /d͡ʒuˈment/, /d͡ʒuˈmen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: [1] Del llatí iūmentum, segle XV.
• Etimologia: [2] Del francès jument, del llatí iūmentum.

Nom

jument m. ‎(plural juments)

1. (obsolet o septentrional) Bèstia de càrrega, especialment ase.

   «Al plany dels ocells trist el poble ajuntà el seu plany i les bèsties i els juments afegiren llur plany a la complanta dels ocells i dels homes.» (Llorenç Riber i Campins, Any cristià I, 1929)

Sinònims

• animal de bast, atzembla, haveria

Nom

jument f. ‎(plural juments)

1. (septentrional) egua

Miscel·lània

• Síl·labes: ju·ment (2)
• Heterograma de 6 lletres (ejmntu)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Francès

• Etimologia: Del francès mitjà jument.

Nom

jument f. ‎(plural juments)

1. egua (Equus ferus caballus)

Relacionats

• cheval ‎(mascle)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès

Francès mitjà

Nom

jument f. ‎(plural jumens)

1. egua (Equus ferus caballus)

Relacionats

• cheval ‎(mascle)

Descendents

• Francès: jument