jurar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʒuˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /d͡ʒuˈɾa/
	valencià /d͡ʒuˈɾaɾ/, /d͡ʒuˈɾa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: jurà
• Etimologia: Del llatí jurare, segle XII.

Verb

jurar trans.

1. Afirmar o negar alguna cosa posant com a testimoni a Déu o alguna cosa sagrada.
2. Prendre possessió d'un càrrec per mitjà d'un jurament.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	jurar			haver jurat
gerundi	jurant			havent jurat
participi	jurat, jurada, jurats, jurades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	juro	jures	jura	jurem	jureu	juren
	jure						val
	juri						sept
	jur				jurau		bal, alg
				juram			bal
imperfet	jurava	juraves	jurava	juràvem	juràveu	juraven
passat simple	jurí	jurares	jurà	juràrem	juràreu	juraren
futur	juraré	juraràs	jurarà	jurarem	jurareu	juraran
condicional	juraria	juraries	juraria	juraríem	juraríeu	jurarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	juri	juris	juri	jurem	jureu	jurin
	jure	jures	jure			juren	occ, bal
imperfet	jurés	juressis	jurés	juréssim	juréssiu	juressin
		juresses		juréssem	jurésseu	juressen
	juràs	jurassis	juràs	juràssim	juràssiu	jurassin	bal
		jurasses		juràssem	juràsseu	jurassen	val, bal (1)
	jurara	jurares	jurara	juràrem	juràreu	juraren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	jura	juri	jurem	jureu	jurin
	–				jurau		bal, alg
	–		jure			juren	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				juràvom	juravo		centr, n-occ
	juravi						sept
	juraia	juraies	juraia	juràiem	juràieu	juraien	n-occ
condicional	jurariva	jurarives	jurariva	jurarívem	juraríveu	jurariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	juro	juros	juro	jureguem	juregueu		n-occ
imperfet	juressi		juressi				sept, alg
	juressa						centr, n-occ
	jureguessa	jureguesses	juregués	jureguéssom	jureguéssou	jureguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... jurat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... jurar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... jurat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... jurat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... jurat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... jurat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... jurar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... jurat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... jurat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... jurat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: juro, jura, jurem

Traduccions

Traduccions

• Alemany: schwören ^(de)
• Anglès: swear ^(en), take an oath ^(en)
• Àrab: حَلَفَ‎ ^(ar)
• Armeni: երդվել ^(hy) ‎(ierdvel)
• Búlgar: заклевам се ^(bg) ‎(zaklevam se)
• Castellà: jurar ^(es)
• Coreà: 맹세하다 ^(ko) ‎(maengsehada)
• Danès: sværge ^(da)
• Esperanto: ĵuri ^(eo)
• Finès: vannoa ^(fi)
• Francès: jurer ^(fr), prêter serment ^(fr)
• Friülà: zurâ ^(fur), gurâ ^(fur)
• Gallec: xurar ^(gl)
• Gal·lès: tyngu ^(cy)
• Georgià: დაფიცება ^(ka) ‎(dapítseba)
• Grec: ορκίζομαι ^(el) ‎(orkízome)
• Grec antic: ὄμνυμι ^(grc) ‎(ómnymi)
• Hebreu: נשבע‎ ^(he)
• Hongarès: esküszik ^(hu)
• Islandès: sverja ^(is)
• Italià: giurare ^(it)
• Japonès: 誓う ^(ja)
• Llatí: jurare ^(la)
• Macedoni: се ко́лне ^(mk)
• Maltès: naħlef ^(mt)
• Neerlandès: zweren ^(nl)
• Noruec: sverge ^(no)
• Occità: jurar ^(oc)
• Persa: سوگند خوردن ^(fa)
• Polonès: przysięgać ^(pl), przysiąc ^(pl)
• Portuguès: jurar ^(pt)
• Romanès: a înjura ^(ro)
• Rus: кля́сться ^(ru) ‎(kliàstsia), покля́сться ^(ru) ‎(pokliàstsia)
• Sard: giurài ^(sc), giurare ^(sc)
• Sicilià: giurari ^(scn)
• Suahili: kuapa ^(sw)
• Suec: svära ^(sv)
• Tahitià: tapu ^(ty), hōreo ^(ty)
• Tai: สาบาน ^(th)
• Turc: ant içmek ^(tr)
• Txec: přísahat ^(cs)
• Való: djurer ^(wa)
• Vènet: giurar ^(vec)
• Vietnamita: thề ^(vi)
• Xinès: 發誓 ^(zh) ‎(发誓, fāshì)

Miscel·lània

• Síl·labes: ju·rar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.