jure

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: occidental /ˈd͡ʒuɾe/

Verb

jure

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de jurar.

   Forma valenciana: [jo] juro, jure, jur o juri.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb jurar.

   [Que jo] juri o jure.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb jurar.

   [Que ell/ella/vostè] juri o jure.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb jurar.

   Juri o jure [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: ju·re (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjuː.rɛ/

Nom

jūre

1. ablatiu singular de jūs