jus

Català antic

• Etimologia: Del llatí vulgar *jūsum, del clàssic deōrsum ‎(«avall»).

Adverbi

jus

1. sota, davall

Derivats

• dejús
• jussà

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /juːs/
• Etimologia: Del protoitàlic *jowos, del protoindoeuropeu *ieu ‎(«unió, barreja»)

Nom

jūs n. ‎(genitiu jūris)

1. llei, dret
2. suc, salsa, brou

   «Tu istic te Haterio jure delectas, ego me hic Hirtiano.» (Ciceró, Epistulae ad familiares IX, 18,3)

   Tu, allà on ets, et deleixes amb la salsa d'Haterius i jo amb la d'Hirtianus.

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	jūs	jūra
Vocatiu	jūs	jūra
Acusatiu	jūs	jūra
Genitiu	jūris	jūrum
Datiu	jūrī	jūribus
Ablatiu	jūre	jūribus

Variants

• [1] iūs