justa

Potser volíeu: justà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʒus.tə/, occidental /ˈd͡ʒus.ta/
• Rimes: -usta
• Etimologia: De justar, segle XII.

Nom

justa f. ‎(plural justes)

1. (històric) Combat en un torneig que es fa a cavall amb llança.

Sinònims

• junta

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Tjost ^(de) m. f.
• Anglès: joust ^(en), jousting ^(en)
• Castellà: justa ^(es)
• Francès: joute ^(fr)
• Gallec: xusta ^(gl) f.
• Italià: giostra ^(it)
• Neerlandès: steekspel ^(nl)
• Portuguès: justa ^(pt) f.
• Rus: турни́р ^(ru) m. ‎(turnir)
• Suec: dust ^(sv) c.

Adjectiu

justa f. ‎(plural justes)

1. Forma femenina de just.

Nom

justa f. ‎(plural justes)

1. Forma femenina de just.

Verb

justa

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de justar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb justar.

Miscel·lània

• Síl·labes: jus·ta (2)
• Anagrames: ajust, ajuts, sutja, ujats

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈxus.ta/, meridional /ˈhuh.ta/

Americà: alt /ˈxus.t(a)/, baix /ˈhuh.ta/, austral /ˈxuh.ta/

• Rimes: -usta

Adjectiu

justa f. ‎(plural justas)

1. forma femenina de justo

Nom

justa f. ‎(plural justas)

1. justa
2. forma femenina de justo

Miscel·lània

• Síl·labes: jus·ta (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjuːs.taː/, /ˈjuːs.ta/

Adjectiu

jūstā

1. ablatiu femení singular de jūstus

jūsta

1. nominatiu femení singular de jūstus
2. nominatiu neutre plural de jūstus
3. vocatiu femení singular de jūstus
4. vocatiu neutre plural de jūstus
5. acusatiu neutre plural de jūstus