seca

Potser volíeu: secà, secá

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom) oriental /ˈsɛ.kə/, occidental /ˈse.ka/
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adjectiu, verb)

Oriental:	central /ˈsɛ.kə/
	balear /ˈsə.kə/, /ˈsɛ.kə/
Occidental:	/ˈse.ka/

• Rimes: -ɛka
• Etimologia: De l’àrab andalusí *säkka, de l'àrab سكة ‎(sikka, «encuny»), segle XIV.

Nom

seca f. ‎(plural seques)

1. Casa on es fabriquen monedes.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mint ^(en)
• Castellà: ceca ^(es) f.
• Francès: monnaie ^(fr)
• Italià: zecca ^(it)

Adjectiu

seca f. ‎(plural seques)

1. Forma femenina de sec.

Verb

seca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de secar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb secar.

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ca (2)
• Anagrames: case, esca

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈse.ka/

Americà: alt /ˈse.k(a)/, baix /ˈse.ka/

• Rimes: -eka

Adjectiu

seca f. ‎(plural secas)

1. forma femenina de seco

Verb

seca

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb secar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb secar

Variants

• [2]: (voseo) secá

Miscel·lània

• Síl·labes: se·ca (2)
• Anagrames: caes, caés, case, casé, ceas, cesa, cesá, esca