lluent

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎuˈen/
	balear /ʎuˈent/, /ʎuˈen/
Occidental:	nord-occidental /ʎuˈen/
	valencià /ʎuˈent/, /ʎuˈen/

• Rimes: -ent
• Etimologia: Del llatí lūcentem, participi de lūcēre ‎(«lluir»), segle XIV.

Adjectiu

lluent inv. ‎(plural lluents)

1. Que lluu, que apareix lluminós.

Derivats

• camalluent
• enlluentar
• enlluentir
• lluentar
• lluentejar
• lluentó
• lluentor

Relacionats

• relluent

Traduccions

Traduccions

• Anglès: shining ^(en)
• Castellà: brillante ^(es), luciente ^(es)
• Francès: brillant ^(fr), luisant ^(fr)
• Italià: lucente ^(it)

Verb

lluent

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·ent (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB