llustre

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈʎus.tɾə/, occidental /ˈʎus.tɾe/
• Etimologia: [1] De l'italià lustro, de lustrare ‎(«llustrar»).
• Etimologia: [2] Del llatí lūstrum ‎(«hora en què es feia un sacrifici expiatori cada cinc anys»), segle XV. Doblet de lustre.

Nom

llustre m. ‎(plural llustres)

1. Brillantor d'una cosa.
2. Substància o procés aplicada per a fer brillar quelcom.
3. (figurat) esplendor

Traduccions

Traduccions

• Castellà: lustre ^(es) m.

Nom

llustre m. ‎(plural llustres)

1. crepuscle

Variants

• llostre

Verb

llustre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llustrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llustrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llustrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llustrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: llus·tre (2)
• Anagrames: lluerts, trulles, trullés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB