lustre

Potser volíeu: lustré

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɫus.tɾə/, occidental /ˈɫus.tɾe/
• Etimologia: Del llatí lūstrum, segle XV. Doblet de llustre.

Nom

lustre m. ‎(plural lustres)

1. Període de cinc anys.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: lustrum ^(en)
• Castellà: lustro ^(es) m.
• Francès: lustre ^(fr) m.
• Gallec: lustro ^(gl) m.
• Italià: lustro ^(it) m.
• Llatí: lūstrum ^(la) n.
• Polonès: pięciolecie ^(pl) n.

Miscel·lània

• Síl·labes: lus·tre (2)
• Heterograma de 6 lletres (elrstu)
• Anagrames: result, ultres, ultrés

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈlus.tɾe/, meridional /ˈluh.tɾe/

Americà: alt /ˈlus.t͡s(e)/, baix /ˈluh.tɾe/

• Rimes: -ustɾe
• Etimologia: De lustrar.

Nom

lustre f. ‎(plural lustres)

1. pàtina
2. lluentor

   Hay que dar lustre a la cubertería.

   (afegiu la traducció en català)

Sinònims

• pátina

Verb

lustre

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb lustrar
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb lustrar
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb lustrar

Miscel·lània

• Síl·labes: lus·tre (2)
• Heterograma de 6 lletres (elrstu)
• Anagrama: lurtes

Vegeu també

• lustre. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 15 juny 2014].
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lustre