maco

Potser volíeu: maçó

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈma.ku/
	balear /ˈma.ko/, /ˈma.ku/
Occidental:	/ˈma.ko/

• Rimes: -ako
• Etimologia: [1] Del castellà majo, segle XVII.
• Etimologia: [2] Del sard macu, del llatí maccus ‎(«personantge grotesc del teatre de màsqueres»).

Adjectiu

maco m. ‎(femení maca, plural masculí macos, plural femení maques)

1. (col·loquial) bonic
2. (col·loquial) agradable

Adjectiu

maco m. ‎(femení maca, plural masculí macos, plural femení maques)

1. (alguerès) boig, estúpid

Verb

maco

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de macar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·co (2)
• Anagrames: coma, Coma, moca, mocà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot, DAlg