moca

Potser volíeu: mocà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (entrayes)

Oriental:	/ˈmɔ.kə/
Occidental:	nord-occidental /ˈmɔ.ka/
	valencià /ˈmɔ.ka/, /ˈmɔ.kɔ/

• Rimes: -ɔka
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (cafè) oriental /ˈmɔ.kə/, occidental /ˈmo.ka/
• Rimes: -oka
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (medusa, mocar) oriental /ˈmo.kə/, occidental /ˈmo.ka/
• Etimologia: Entranyes: d’origen incert preromà, segle XIV.
• Etimologia: Cafè: de Mokha , ciutat del Iemen.
• Etimologia: Medusa: de moc.

Nom

moca f. ‎(plural moques)

1. entranyes

Nom

moca m. ‎(plural moques)

1. Cafè d’Aràbia molt ric en cafeïna.
2. Crema de pastisseria feta amb mantega, cafè, vainilla i sucre.
3. Infusió de cafè.

Traduccions

Cafè d’Aràbia

• Anglès: mocha ^(en)
• Castellà: moca ^(es)
• Francès: moka ^(fr)

Nom

moca f. ‎(plural moques)

1. (central, valencià) medusa

Verb

moca

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de mocar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb mocar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mo·ca (2)
• Anagrames: coma, Coma, maco

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB