coma

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads
Potser volíeu: Coma

Català

  • Pronúncia(i): oriental /ˈko.mə/, occidental /ˈko.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia: [1] Del grec antic κῶμα ‎(kôma, «son profund»), segle XX.
  • Etimologia: [2] Del llatí comma ‎(«divisió, signe»), del grec antic κόμμα ‎(kómma, «fragment»), del verb κόπτω ‎(kóptō, «tallar»), segle XX.
  • Etimologia: [3] Del llatí cumba ‎(«vall»), del gàl·lic *kombos, del protocèltic *kumbā, segle X. Doblet de com. Cognat de l’occità comba, francès combe.

Nom

coma m. ‎(plural comes)

  1. (medicina) Estat sever de pèrdua de consciència normalment induït per algun trauma.

Traduccions

Estat sever de pèrdua de consciència

Nom

coma f. ‎(plural comes)

  1. Signe de puntuació (,) que normalment indica una pausa en una sentència o separació d'elements d'una llista.

Traduccions

Signe de puntuació

Nom

coma f. ‎(plural comes)

  1. Circ glacial en forma de com.
  2. Depressió en terreny de muntanya.
  3. Prat situat en un cim aplanat.

Derivats

  • comal
  • comella

Traduccions

Circ glacial
Depressió en muntanya
Prat en cim aplanat

Miscel·lània

Vegeu també

Remove ads

Anglès

  • Pronúncia: /ˈkəʊmə/
  • Etimologia:
[1] Del grec antic κῶμα ‎(kôma).
[2] Del llatí coma, del grec antic κόμη ‎(kómē).

Nom

coma ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma

Nom

coma ‎(plural comae)

  1. (astronomia) cabellera (cua d'un cometa)

Miscel·lània

  • Síl·labes: co·ma (2)

Vegeu també

Castellà

  • Pronúncia(i): /ˈko.ma/
  • Rimes: -oma
  • Etimologia:
[1] Del grec antic κῶμα ‎(kôma).
[2] Del llatí comma, del grec antic κόμμα ‎(kómma, «tall»).
[3] Del grec antic κόμη ‎(kómē).
[4] Forma verbal de comer.

Nom

coma m. ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma

Derivats

  • comatoso

Nom

coma f. ‎(plural comas)

  1. coma

Compostos i expressions

  • punto y coma

Nom

coma f. ‎(plural comas)

  1. (arcaisme) crin

Sinònims

Verb

coma

  1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb comer
  2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb comer
  3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb comer

Miscel·lània

  • Síl·labes: co·ma (2)
  • Anagrames: maco, macó, moca, mocá

Vegeu també

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre coma

Gallec

  • Pronúncia: /ˈko.ma/
  • Etimologia:
[1] Del grec antic κῶμα ‎(kôma).
[2] Del llatí comma, del grec antic κόμμα ‎(kómma, «tall»).
[3] Del llatí coma, del grec antic κόμη ‎(kómē).
[4] Forma verbal de comer.

Nom

coma m. ‎(plural comas)

  1. (medicina) coma

Derivats

  • comatoso

Nom

coma f. ‎(plural comas)

  1. coma (signe de puntuació)
  2. (plural) cometes

Sinònims

  • vírgula

Nom

coma f. ‎(plural comas)

  1. crin

Sinònims

  • crina

Verb

coma

  1. primera persona singular del present de subjuntiu de comer
  2. tercera persona singular del present de subjuntiu de comer
  3. tercera persona singular de l'imperatiu de comer

Conjunció

coma

  1. com
    É tan listo coma ti. ― És tan llest com tu.

Miscel·lània

  • Síl·labes: co·ma (2)

Vegeu també

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre coma
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre coma
Remove ads

Italià

  • Pronúnciaⓘ: /ˈkɔː.ma/

Nom

coma m. ‎(plural invariable)

  1. (medicina) coma

Miscel·lània

  • Síl·labes: cò·ma (2)

Occità

  • Pronúncia(i): /ˈku.mo̞/
  • Àudio: Bearn ⓘ

Nom

coma f. ‎(plural comas o comes [aranès])

  1. (aranès) coma, depressió

Adverbi

coma

  1. com (interrogatiu)
  2. que (exclamatiu)

Preposició

coma

  1. com a, en qualitat de

Conjunció

coma

  1. com, com que

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads