mandregi

Potser volíeu: mandregí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mənˈdɾɛ.ʒi/
	balear /mənˈdɾə.ʒi/, /mənˈdɾɛ.ʒi/
Occidental:	nord-occidental /manˈdɾe.ʒi/, valencià /manˈdɾe.d͡ʒi/

• Rimes: -ɛʒi

Verb

mandregi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mandrejar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mandrejar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mandrejar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb mandrejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: man·dre·gi (3)
• Heterograma de 8 lletres (adegimnr)
• Anagrama: mandreig