mandreig

From Wiktionary, the free dictionary

Remove ads

Català

Verb

mandreig

  1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mandrejar.

Miscel·lània

  • Síl·labes: man·dreig (2)
  • Heterograma de 8 lletres (adegimnr)
  • Anagrames: mandregi, mandregí

Wikiwand - on

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Remove ads
Remove ads