mangar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məŋˈɡa/
Occidental:	nord-occidental /maŋˈɡa/
	valencià /maŋˈɡaɾ/, /maŋˈɡa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mangà
• Etimologia: D’origen argòtic, del caló mangar ‎(«demanar»).

Verb

mangar trans.

1. (col·loquial) furtar, pispar

   «La pregunta que ha fet li l'ha mangat a un d'Antena-3 que la duia anotada.» (Ferran Torrent, Cavall i rei, 1989)

2. (argot, obsolet) demanar

   «Si’ls haguessin carregat ja t’haurien escrit mangant pasta.» (Juli Vallmitjana, La xava, 1910)

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mangar			haver mangat
gerundi	mangant			havent mangat
participi	mangat, mangada, mangats, mangades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mango	mangues	manga	manguem	mangueu	manguen
	mangue						val
imperfet	mangava	mangaves	mangava	mangàvem	mangàveu	mangaven
passat simple	manguí	mangares	mangà	mangàrem	mangàreu	mangaren
futur	mangaré	mangaràs	mangarà	mangarem	mangareu	mangaran
condicional	mangaria	mangaries	mangaria	mangaríem	mangaríeu	mangarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mangui	manguis	mangui	manguem	mangueu	manguin
	mangue	mangues	mangue			manguen	occ
imperfet	mangués	manguessis	mangués	manguéssim	manguéssiu	manguessin
		manguesses		manguéssem	manguésseu	manguessen
		mangasses		mangàssem	mangàsseu	mangassen	val (1)
	mangara	mangares	mangara	mangàrem	mangàreu	mangaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	manga	mangui	manguem	mangueu	manguin
	–		mangue			manguen	occ
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mangat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mangar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mangat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mangat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mangat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mangat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mangar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mangat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mangat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mangat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mango, manga, manguem

Miscel·lània

• Síl·labes: man·gar (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB

Català antic

Verb

mangar

1. forma alternativa de menjar

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	mangar
gerundi	mangant
participi	mangat
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	mang	mangues	manga	mangam	mangats	manguen
					mangau
imperfet	mangava	mangaves	mangava	mangàvem	mangàvets	mangaven
passat simple	manguí	mangast	mangà	mangam	mangàs	mangaren
	mangué	manguist		mangàrem	mangàrets
		mangares			mangàreu
futur	mangaré	mangaràs	mangarà	mangarem	mangarets	mangaran
					mangareu
condicional	mangaria	mangaries	mangaria	mangaríem	mangaríets	mangarien
					mangaríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	mang	mangs	mang	manguem	manguets	manguen
					mangueu
imperfet	mangàs	mangasses	mangàs	mangàssem	mangàssets	mangassen
	mangara	mangares	mangara	mangàrem	mangàsseu	mangaren
					mangàrets
					mangàreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	manga	mang	manguem	mangats	manguen
	–				mangau

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB

Caló català

• Pronúncia: /məŋˈɡa/
• Etimologia: Del romaní mangel.

Verb

mangar ‎(məngá)

1. demanar, pidolar

Conjugació

	man	tuquis	ell/ella	nosaltros	vosaltros	ellos/elles
present d’ind.	manguelo (məngélu)		manguela (məngélə)
imperatiu		manguén (məngén)

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: \maŋˈɡaɾ\
• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del caló mangar ‎(«pidolar»), pels furts fets amb el pretext de pidolar.

Verb

mangar trans. ‎(present mango, passat mangué, futur mangaré)

1. (col·loquial) pispar

Miscel·lània

• Síl·labes: man·gar (2)