maridar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.ɾiˈða/
Occidental:	nord-occidental /ma.ɾiˈða/
	valencià /ma.ɾiˈðaɾ/, /ma.ɾiˈða/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: maridà
• Etimologia: Del llatí maritare, segle XIV.

Verb

maridar trans., pron. ‎(pronominal maridar-se)

1. Casar una dona, prendre marit.
2. (figuradament) Unir, combinar.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	maridar			haver maridat
gerundi	maridant			havent maridat
participi	maridat, maridada, maridats, maridades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	marido	marides	marida	maridem	marideu	mariden
	maride						val
	maridi						sept
	marid				maridau		bal, alg
				maridam			bal
imperfet	maridava	maridaves	maridava	maridàvem	maridàveu	maridaven
passat simple	maridí	maridares	maridà	maridàrem	maridàreu	maridaren
futur	maridaré	maridaràs	maridarà	maridarem	maridareu	maridaran
condicional	maridaria	maridaries	maridaria	maridaríem	maridaríeu	maridarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	maridi	maridis	maridi	maridem	marideu	maridin
	maride	marides	maride			mariden	occ, bal
imperfet	maridés	maridessis	maridés	maridéssim	maridéssiu	maridessin
		maridesses		maridéssem	maridésseu	maridessen
	maridàs	maridassis	maridàs	maridàssim	maridàssiu	maridassin	bal
		maridasses		maridàssem	maridàsseu	maridassen	val, bal (1)
	maridara	maridares	maridara	maridàrem	maridàreu	maridaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	marida	maridi	maridem	marideu	maridin
	–				maridau		bal, alg
	–		maride			mariden	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
condicional	maridariva	maridarives	maridariva	maridarívem	maridaríveu	maridariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	maridessi		maridessi				sept, alg

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... maridat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... maridar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... maridat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... maridat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... maridat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... maridat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... maridar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... maridat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... maridat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... maridat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: marido, marida, maridem

Sinònims

• emmaridar

Derivats

• malmaridar
• maridable
• maridada
• maridatge
• maridadora

Traduccions

Casar

• Anglès: marry ^(en)
• Castellà: maridar ^(es), casar ^(es)
• Francès: marier ^(fr)
• Italià: maritare ^(it)
• Llatí: maritare ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·dar (3)
• Anagrames: admirar, marrida, mirrada

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Occità

Verb

maridar

1. casar