marino

Potser volíeu: Mariño

Català

Verb

marino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de marinar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb marinar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb marinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·no (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimnor)
• Anagrames: aromin, Marion, minora, minorà, orinam, romaní

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈɾi.no/
• Rimes: -ino

Adjectiu

marino m. ‎(femení marina, plural masculí marinos, plural femení marinas)

1. marí

Nom

marino m. ‎(plural marinos)

1. marí

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·no (3)
• Heterograma de 6 lletres (aimnor)