marinar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.ɾiˈna/
Occidental:	nord-occidental /ma.ɾiˈna/
	valencià /ma.ɾiˈnaɾ/, /ma.ɾiˈna/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: marinà
• Etimologia: De marí.

Verb

marinar trans.

1. Adobar el peix per conservar-lo.
2. Assaonar una vianda per estovar-la abans de coure-la.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb radical modificat sense desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	marinar			haver marinat
gerundi	marinant			havent marinat
participi	marinat, marinada, marinats, marinades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	marino	marines	marina	marinem	marineu	marinen
	marine						val
	marini						sept
	marín				marinau		bal, alg
				marinam			bal
imperfet	marinava	marinaves	marinava	marinàvem	marinàveu	marinaven
passat simple	mariní	marinares	marinà	marinàrem	marinàreu	marinaren
futur	marinaré	marinaràs	marinarà	marinarem	marinareu	marinaran
condicional	marinaria	marinaries	marinaria	marinaríem	marinaríeu	marinarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	marini	marinis	marini	marinem	marineu	marinin
	marine	marines	marine			marinen	occ, bal
imperfet	marinés	marinessis	marinés	marinéssim	marinéssiu	marinessin
		marinesses		marinéssem	marinésseu	marinessen
	marinàs	marinassis	marinàs	marinàssim	marinàssiu	marinassin	bal
		marinasses		marinàssem	marinàsseu	marinassen	val, bal (1)
	marinara	marinares	marinara	marinàrem	marinàreu	marinaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	marina	marini	marinem	marineu	marinin
	–				marinau		bal, alg
	–		marine			marinen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				marinàvom	marinavo		centr, n-occ
	marinavi						sept
	marinaia	marinaies	marinaia	marinàiem	marinàieu	marinaien	n-occ
condicional	marinariva	marinarives	marinariva	marinarívem	marinaríveu	marinariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	marino	marinos	marino	marineguem	marinegueu		n-occ
imperfet	marinessi		marinessi				sept, alg
	marinessa						centr, n-occ
	marineguessa	marineguesses	marinegués	marineguéssom	marineguéssou	marineguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... marinat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... marinar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... marinat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... marinat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... marinat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... marinat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... marinar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... marinat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... marinat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... marinat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: marino, marina, marinem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: marinate ^(en)
• Castellà: marinar ^(es)
• Francès: mariner ^(fr)
• Italià: marinare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·nar (3)
• Anagrames: amarrin, miraran

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2