marina

Potser volíeu: Marina, marinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈɾi.nə/, occidental /maˈɾi.na/^ⓘ
• Rimes: -ina
• Etimologia: De marí, segle XIV.

Nom

marina f. ‎(plural marines)

1. Obra artística gràfica, que té com a tema central el paisatge marítim.
2. Part de l'exèrcit d'un país dedicat a la seva flota, inclosos edificis, personal (fins i tot el de terra), embarcacions i avions embarcats.
3. Conjunt de vaixells agrupats segons nacionalitat, regió, ús o altres característiques comunes.
4. (alguerès) mar

Compostos i expressions

• Marina mercant. La que s'utilitza en la tràfic mercant.
• Marina pesquera. La dedicada a la pesca.
• Marina militar o de guerra. La destinada pels països a missions militars.

Traduccions

Obra amb paisatge marítim

• Anglès: seascape ^(en), marine ^(en)
• Castellà: marina ^(es)

Exèrcit dedicat a la seva flota

• Anglès: navy ^(en)
• Castellà: marina ^(es)

Adjectiu

marina f. ‎(plural marines)

1. Forma femenina de marí.

Verb

marina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de marinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb marinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·na (3)
• Anagrames: amanir, amarin, amarín, animar, arniam, minara, minarà

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈɾi.na/
• Rimes: -ina

Adjectiu

marina f. ‎(plural marinas)

1. forma femenina de marino

Nom

marina f. ‎(plural marinas)

1. marina

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ri·na (3)