medio

Potser volíeu: medió

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈði.u/, occidental /meˈði.o/
• Rimes: -io

Verb

medio

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mediar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·di·o (3)
• Anagrames: iodem, odiem

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈme.ðjo\

Americà: alt /ˈme.djo/, baix \ˈme.ðjo\

• Rimes: -edjo
• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (adverbi àton)

Peninsular: \me.ðjo\

Americà: alt /me.djo/, baix \me.ðjo\

• Etimologia: Del llatí medius.

Adjectiu

medio m. ‎(femení media, plural masculí medios, plural femení medias)

1. mitjà
2. mig

Adverbi

medio

1. mig

Nom

medio m. ‎(plural medios)

1. mig
2. mitjà
3. medi

Nom

medio m. ‎(plural medios, femení media)

1. (esports de pilota) mig
2. (pilota) mitger
3. (beisbol) interbase
4. (petanca) mitjà

Sinònims

• (hoquei sobre patins) centro
• centrocampista
• (futbol) medio volante
• (beisbol) interbase

Verb

medio

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb mediar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·dio (2)
• Anagrama: miedo

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre medio

Italià

• Pronúncia^ⓘ: /ˈmɛː.djo/

Adjectiu

medio m. ‎(femení media, plural masculí medi, plural femení medie)

1. mitjà

Miscel·lània

• Síl·labes: mè·dio (2)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmɛ.dɪ.oː/

Adjectiu

mediō

1. datiu masculí singular de medius
2. datiu neutre singular de medius
3. ablatiu masculí singular de medius
4. ablatiu neutre singular de medius

Verb

mediō ‎(1a present^?), mediās ‎(2a present), mediāre ‎(infinitiu), mediāvī ‎(perfet), mediātum ‎(supí)

1. dividir en dues meitats
2. estar al mig, mitjançar

Derivats

• mediātus
• mediātor