medir

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈði/
Occidental:	nord-occidental /meˈði/
	valencià /meˈðiɾ/, /meˈði/

• Rimes: -i(ɾ)
• Etimologia: Del castellà medir, segle XIX, cognat del català antic medir usat esporàdicament fins al segle XV.

Verb

medir trans.

1. (castellanisme) mesurar, amidar

Conjugació

Tercera conjugació incoativa

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	medir			haver medit
gerundi	medint			havent medit
participi	medit, medida, medits, medides
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	medeixo	medeixes	medeix	medim	mediu	medeixen
	medisc	medixes	medix			medixen	occ
	medixo						n-occ
imperfet	media	medies	media	medíem	medíeu	medien
passat simple	medí	medires	medí	medírem	medíreu	mediren
futur	mediré	mediràs	medirà	medirem	medireu	mediran
condicional	mediria	mediries	mediria	mediríem	mediríeu	medirien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	medeixi	medeixis	medeixi	medim	mediu	medeixin
	medisca	medisques	medisca			medisquen	occ
imperfet	medís	medissis	medís	medíssim	medíssiu	medissin
		medisses		medíssem	medísseu	medissen
	medira	medires	medira	medírem	medíreu	mediren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	medeix	medeixi	medim	mediu	medeixin
	–	medix	medisca			medisquen	occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... medit
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... medir
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... medit
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... medit
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... medit
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... medit
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... medir
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... medit
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... medit
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... medit
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: medeixo, medeix, medim

Variants

• midir (central, nord-occidental)

Miscel·lània

• Síl·labes: me·dir (2)
• Anagrama: direm

Vegeu també

• Obres de referència: DNV, DCVB, Optimot

Català antic

• Etimologia: Del llatí metīri.

Verb

medir

1. amidar

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \meˈðiɾ\

Americà: alt /meˈdiɾ/, baix \meˈðiɾ\

• Rimes: -iɾ
• Etimologia: Del llatí metīri.

Verb

medir ‎(present mido, passat medí, futur mediré)

1. mesurar, amidar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·dir (2)