menges

Potser volíeu: mengés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmeɲ.ʒəs/
	balear /ˈməɲ.ʒəs/, /ˈmeɲ.ʒəs/
Occidental:	/ˈmeɲ.d͡ʒes/

• Rimes: -eɲdʒes

Nom

menges f. pl.

1. Forma plural de menja.

Verb

menges

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de menjar.
2. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que tu] mengis o menges; [tu] no mengis o menges.

Variants

• minges, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Miscel·lània

• Síl·labes: men·ges (2)

Català antic

Verb

menges

1. segona persona singular (tu) del present d'indicatiu de menjar

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \ˈmeŋ.xes\, meridional \ˈmeŋ.heh\

Americà: alt \ˈmeŋ.x(e)s\, baix \ˈmeŋ.heh\, austral \ˈmeŋ.xes\

• Rimes: -enxes

Nom

menges m. pl.

1. forma plural de menge