mengis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈmeɲ.ʒis/
	balear /ˈməɲ.ʒis/, /ˈmeɲ.ʒis/
Occidental:	/ˈmeɲ.d͡ʒis/

• Homòfon: mengi's

Verb

mengis

1. Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb menjar.

   [Que tu] mengis o menges; [tu] no mengis o menges.

Variants

• menjos, forma col·loquial.
• mingis, variant fonètica d'alguns parlars occidentals

Miscel·lània

• Síl·labes: men·gis (2)
• Heterograma de 6 lletres (egimns)
• Anagrames: minges, mingés, signem ^(revers)