midi

Potser volíeu: midí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmi.ði/
• Rimes: -idi

Verb

midi

1. (septentrional) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de midar.
2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb midar.
3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb midar.
4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb midar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·di (2)

Francès

• Pronúncia: /miˈdi/
• Etimologia: Del llatí meridies

Nom

midi m. ‎(plural midis)

1. migdia
2. sud, migjorn
3. solana

Compostos i expressions

• après-midi (després de migdia), tarda
• chercher midi à quatorze heures (buscar migdia a les 14 hores), buscar tres peus al gat
• démon de midi, dimoni meridià (temptació sexual que sent un home d'edat mitjana)