tarda

Oriental:	central /ˈtar.də/^ⓘ, balear /ˈtaɾ.ðə/
	alguerès /ˈtal.da/
Occidental:	/ˈtaɾ.ða/
Informal:	nord-occidental /ˈtaɾ.ðe/

Rimes: -aɾda
Etimologia: De l’antic hora tarda ‎(«el tard», literalment «hora tardana»), segle XV, consolidat per influx del castellà tarde.

tarda f. ‎(plural tardes)

Part del dia entre el migdia i el vespre. Convencionalment, de les 14h o 15h, després de dinar, fins les 19h (a l'hivern) o 20h (a l'estiu).

horabaixa, capvespre, en mallorquí i menorquí (en altres llocs concretat abans i després del crepuscle)
vesprada, en valencià (en altres llocs concretat al voltant del crepuscle)
aprés-dinar, obsolet
després-dinar, obsolet
aprés-menjar, obsolet

Alemany: Nachmittag ^(de) m.
Anglès: afternoon ^(en)
Asturià: tarde ^(ast) f.
Castellà: tarde ^(es) f.
Francès: après-midi ^(fr) m., tantôt ^(fr)
Italià: pomeriggio ^(it) m., pomeridiano ^(it) m.
Llatí: vesper ^(la), vesperus ^(la) m., vespera ^(la) f.
Llengua de signes catalana: TARDA ^(csc)
Occità: tantossada ^(oc) f., tantòst ^(oc), ser ^(oc), sera ^(oc) f., vèsprea ^(oc) f.
Portuguès: tarde ^(pt) f.
Romanès: dupa-amiaza ^(ro)
Tahitià: tapera'a mahana ^(ty), tahara'a mahana ^(ty), taupera'a mahana ^(ty)

tarda

Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de tardar.
Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb tardar.

Català