mienta

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈmjen.ta/, meridional \ˈmjeŋ.ta\

Americà: alt /ˈmjen.t(a)/, baix \ˈmjeŋ.ta\, austral /ˈmjen.ta/

• Rimes: -enta

Verb

mienta ‎(infinitiu mentir)

1. primera persona del singular (yo) del present de subjuntiu del verb mentir
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present de subjuntiu del verb mentir
3. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l'imperatiu del verb mentir

Verb

mienta ‎(infinitiu mentar)

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb mentar
2. segona persona del singular (tú, vos) de l'imperatiu del verb mentar

Variants

• [2]: (voseo) mentá

Miscel·lània

• Síl·labes: mien·ta (2)
• Heterograma de 6 lletres (aeimnt)
• Anagrames: emitan, imante, imanté, maitén, matiné, mentía, metían, miante, taimen, temían